el camí de retorn, habitar el cos femení
Després de caminar amb diferents dones durant les diverses etapes de la vida femenina (embaràs, part, postpart, retrobament d’una mateixa, inici menstruació…), me n’adono que és un canvi de paradigma que s’ha de fer pas a pas i amb molta paciència, que hem de reconèixer que potser som nosaltres mateixes que ens costa deixar enrere certs rols i actituds i hàbits del nostre quotidià. Però n’estic segura que si a poc a poc ens adonem del COM som les dones i ho anem integrant tot plegat, serà un treball molt beneficiós per la humanitat, i l’home també se’n beneficiarà. És com si ara mateix les dones visquéssim fora de nosaltres mateixes volent ser allò que no som i això té unes conseqüències. No escoltem el nostre món interior en referència a la dona que som.
Les feministes de cremar sostens i lluitar per la igualtat de drets van ser molt necessàries, però la nostra generació que ja som reconegudes en la igualtat de drets (tot i que encara queda feina) volem un pas més!, volem viure com a dones i no dones en cos de dona vivint com a homes. L’energia de l’home és diferent a la de la dona i això no és dolent ni mereix un lloc de diferent nivell. Simplement són fisiologies i cossos diferents.
D’una manera molt humil, m’atreveixo a escriure i fer aquesta web per anar recopilant totes les llavors i fruits que vaig trobant pel camí de la recerca i coneixement del món femení.
La meva visió és:
-Sempre hi ha queixes de com som les dones i com són els homes. La meva filosofia davant la queixa és fer quelcom amb allò, és a dir, que sento que passo canvis emocionals i energètics?, no em queixo, investigo i depèn del que m’arribi i la conclusió personal actuo en conseqüència. Escolto la queixa.
-Segles i segles de reprimir el que és ser dona: menstruar està mal vist, fa pudor, és incòmode!!!, doncs bé, per mi això és reprimir la dona i la nostra naturalesa. ÉS i punt. Menstruem i donem gràcies que menstruem perquè som així i perquè som fèrtils i cícliques. No estem mal dissenyades!
-Hi ha molta desinformació, falta informació i educació sobre la fisiologia de la dona.
-Una pastilla antiinflamatòria, la solució durant dècades dels ginecòlegs… Per mi és tapar un símptoma, que ens està dient quelcom… però ara bé, que ens està dient aquest dolor?, han investigat suficient?, és normal que a tantes dones els hi faci mal la regla?, i parir?, és normal que la nostra pròpia fisiologia comporti dolor?, no serà que tants segles sentint comentaris negatius sobre la dona al final el cos ho expressa i fa mal?, el cos mostra el que passa a la psique, el cos mostra el nostre estat energètic. El nostre cos pot ser una guia i un mapa del nostre propi món, però si sempre escoltem missatges negatius: anuncis que mostren sang blava (perquè deu ser impura la sang!), o que animen a anul·lar l’olor, amagar que agafem la compresa, compreses i tampons que ens adverteixen que podem morir a causa del seu ús!!!!, etc. és de bojos!, com no tenir dolor!?!?
– Som responsables del que diem, fem, i pensem… si tenim tanta queixa sobre els desavantatges de la dona, d’alguna manera hem de començar a treballar aquest aspecte, quina millor manera que començar per conèixer el nostre cos; d’estar informades sobre la nostra fisiologia, conèixer l’anatomia, ser responsables de la nostra manera de guarir el cos i cuidar la salut. Conèixer i cuidar no treu que vagis a la visita del metge.
Per on començar,
Escolta’t a tu mateixa. Fora del que diuen els llibres, les amigues o els blocs de moda, escolta’t!, i una bona eina d’escolta és començar un diari on puguis anotar tot el cicle, el dia a dia de la regla anotant l’estat físic, mental i emocional. Per anar veient que hi ha coses que es repeteixen. Anota la quantitat de sagnat, els dies que dura, dolor, moviment físics (això ho anem aprenent en els tallers però tu mateixa pots anar veient que diu el teu cos), malhumor, força, ganes de sexe, atractiva, introspectiva, etc. i, per descomptat, si t’enxampes parlant malament de la regla, anota-ho també! Observacions sobre el coneixement, etc.
Hi ha llibres, per exemple: “La Tienda Roja” de Anita Diamant, “Luna Roja” de Miranda Gray, “Cuerpo de Mujer, Sabiduría de Mujer” de Cristiane Northrum, “Mujeres que corren con los Lobos” de Clarissa Pinkola Estés…
Hi ha tècniques, com el Womanki Yoga, que respecten el teu cos, dirigint la mirada cap a una mateixa i fent una pràctica respectant el teu cicle, a partir de l’escolta de les teves necessitats. Com a especialista en ioga maternitat, criança i per la dona em vaig adonar fa temps que totes aquestes tècniques, que majoritàriament practiquen les dones, són dissenyades per homes i transmeses per homes, rebudes per dones. Però, a mesura que han passat els anys, he vist que la pràctica i la filosofia poden estar de la mà del cicle femení, respectant les diferents etapes que vivim les dones, i és molt més beneficiós!!!, és un canvi de paradigma, és un granet més pel que un dia serà!
A tots els tallers que he anat fent, hi trobo denominadors comuns que expressem les dones, si escrius el teu diari, aviat ho veuràs.
Evidentment crec que totes som lliures i sé que hi ha dones que no volen escoltar aquest cicle, que no volen viure segons el cicle i és molt respectat per part meva, cadascú que faci el que creu que ha de fer. Però, per altra banda, ja va sent hora de posar-nos a lloc les que si volem!
Tot això i més que anirem recollint serà per a nosaltres mateixes, per nodrir el nostre cos femení.